Història

Es funda el segle IX amb el nom de Santa Coloma de Pujolric; més tard apareix amb el de Santa Coloma de Vinyoles. Al segle XIII trobem la Baronia de Centelles, que residia al Castell de Sant Martí. En acabar l'Edat Mitjana els barons abandonen el castell i van a residir a la població, ara ja esmentada amb el nom de Santa Coloma de Centelles; també és aleshores quan es converteix en comtat i s'estén la seva població fora de les muralles. Durant la guerra del Gorretes (s. XVII) és de destacar la protesta de la població per l'allotjament de tropes a Centelles, revolta que s'escamparà per bona part del Principat. En la guerra de Successió(s.XVIII), trobem que Centelles s’inclina per Felip V i per aquest motiu el monarca li concedeix el títol de "Muy Fidelísima Villa". Durant laguerra de la Independència, principis del segle XIX, la vila és objecte d'una cruenta lluita contra els francesos, fet que comporta la destrucció de part del nucli urbà. Durant el primer terç del segle XX, Centelles rep un impuls amb la introducció de noves formes d'energia en algunes empreses tèxtils. L'expansió econòmica, però, no és pas igual per a tothom, i a vegades sorgeixen dures tensions obligant a moltes famílies a emigrar cap a altres punts a la recerca de treball; cal destacar en aquest període la fundació de l'Electra Municipal de Centelles(1926), a través de la qual es municipalitza el subministrament de l’energia elèctrica. Igual que a tot el país, també la Guerra Civil (1936-39) representa un fort contratemps per a tota la població. L'ambient comença a canviar a partir de la dècada dels anys 60: en aquests anys la població va augmentant a l'igual que la immigració; l'economia també s’expandeix, sobretot la basada en la indústria tèxtil i l’adoberia; la cultura reprimida busca nous camins d'expressió, el creixement urbanístic... tots aquests factors han anat canviant la fesomia de Centelles.

Molts i difícils interrogants té plantejats Centelles de cara al futur, però la vitalitat demostrada per molts sectors, empresarials, culturals i associatius potser l'aniran aclarint; els polígons industrials, les modernes comunicacions i les noves tecnologies que han arribat al poble, sempre en el marc de Catalunya, també sónpunts que tenim a favor.