TEXT COMUNICACIÓ PRESENTADA AL III TECNOLOGIES DIGITALS PER A UNA EDUCACIÓ DE LA CIUTADANIA PARTICIPATIVA. L'educació ciutadana des de la perspectiva d'una aplicació de les TICs integrades a l'enfocament educatiu d'aprenentatge i servei (“service-learning”). “L'aprenentatge i servei és un antídot essencial per al món creixentment aïllat de la realitat virtual i simulada que els nens experimenten. (...) Donar als joves l'oportunitat d'una participació més profunda en la comunitat els ajuda a desenvolupar el sentit de la responsabilitat i solvència personal, anima l'autoestima i el lideratge, i sobretot, permet que creixin i floreixin el sentit de la creativitat, iniciativa i empatia”. Jeremy Rifkin Aquesta comunicació situa les Tecnologies digitals, identificades com a TIC a l'aula (Tecnologies de la Informació i la Comunicació), des d'un enfocament de la Didàctica de les Ciències Socials orientat prioritàriament a fomentar una educació de la ciutadania participativa. Des d'aquesta perspectiva, treballem essencialment en un model que interrelaciona les possibilitats creatives i comunicatives de les TIC amb una intencionalitat educativa vinculada al desenvolupament de les capacitat prosocials bàsiques pròpies d'una ciutadania participativa i unes estratègies didàctiques que afavoreixen la relació entre escola i comunitat a través de projectes de “service-learning” o aprenentatge i servei. Introducció: El problema didàctic que ens ocupa és fonamentalment el mateix que ens preocupa, d'una manera o altra, als diferents agents educatius en els darrers anys i que és objecte de debats televisius, “best-sellers” reflexius i estudis o recerques des de diferents perspectives. Ens plantegem com educar en un món on els canvis tecnològics sembla que ens aixampla a passos agegantats la distància entre la manera de veure el món dels adults i la dels nens i joves? Com aconseguir captar l'atenció i l'interès del alumnat per aprendre a l'escola o a l'institut, centres educatius on el context social complex s'hi reflecteix i on sembla concentrar-se les problemàtiques i els conflictes?. Com educar en un món on s'imposa l'individualisme, la necessitat d'una recompensa inmediata a l'esforç, d'altra banda cada vegada menys prodigat?. Com fer realitat la introducció de les TICs i com fer-ho de manera que això no signifiqui només canviar els suports tecnològics, passar del guix al ratolí? Com podem aprofitar, en definitva, les noves oportunitats comunicatives i de processament de la informació que ens brinden les tecnologies digitals per tal de millorar el sistema educatiu? Com compatibilitzar el que els alumnes segueixin un programa d'amplis continguts amb la necessitat d'intensificar l'educació d'una ciutadania participativa i intercultural? I com facilitar que el professorat es mostri disposat a explorar noves estratègies i escenaris de com ensenyar amb aquesta intencionalitat cívica?. Multitud de preguntes que envolcallen una problemàtica global i calidoscòpica a la que, sense ànim de ser conclusius, tractem de proposar una resposta proactiva i també global. En aquest sentit el concepte de “service-learning” o aprenentatge i servei ens emergeix com un enfoc interessant a explorar. I des d'aquest enfocament pedagògic, que prioritza com eix de reenfoc d'aquest desconcert educatiu el reforçament de la relació escola-comunitat, tractem de presentar algunes de les línies de treball que creiem poden ser interessants de desenvolupar en el nostre context cultural, des de la Didàctica de les Ciències Socials. • Els projectes de “service-learning” i l'educació de la ciutadania participativa El concepte “service-learning” es definit per Andrew Furco com una “pedagogia d'ensenyament en la que els estudiants adquireixen una millor comprensió del contingut acadèmic tot aplicant competencies i coneixements en benefici de la societat” . Es tracta d'integrar el servei solidari al currículum, però no com una activitat aïllada, complementària i puntual, sinó planificat institucionalment, i atenent l'aprenentatge dels alumnes (Tapia, 2001). 1.1. El suport institucional dels projectes “service-learning” L'aprenentatge i servei va ser reconegut i auspiciat als EEUU cap els anys 90, on la Llei sobre Servei Nacional i Comunitari va aprovar-se l'any 1990 i es ratificà el l993. En aquest context de reconeixement oficial , es van assignar fons federals per al seu finançament i també es van explicitar les virtuts dels projectes “service-learning”, amb els termes següents: • Es tracta d'un mètode on els estudiants aprenen i es desenvolupen a través de la participació activa a un servei cuidadosament organitzat, que és conduït i que atèn alguna necessitat de la comunitat. • Està cooordinat amb una escola primària o secundària, amb una institució d'educació superior, o amb un programa de servei comunitari i amb la comunitat. • Contribueix a desenvolupar la responsabilitat cívica. • Valoritza el currículum acadèmic dels estudiants i s'hi troba integrat, o bé amb els components educatius dels serveis comunitaris en els que estan enrolats els participants. • Preveu temps estructurat per a què els estudiants o participants reflexionin sobre l'ecia de servei. Posteriorment, l'any 1995, la Corporation for National Service , l'organisme encarregat de l'aplicació d'aquesta llei, va firmar amb la Secretaria d'Educació dels EEUU una declaració titulada “La millora dels nostres centres i el desafiament de la ciutadania”, en la que s'afirma: 1. Tots els estudiants poden arribar a aconseguir alts nivells d'èxit escolar mentre aprenen a servir als altres, si se'ls ofereixen objectius desafiants i se'ls dóna l'oportunitat d'aconseguir-los. Demanem-los el màxim als nostres joves i ells superaran confiadament les nostres millors expectatives. Els estudiants no només aprenen més servint a les seves comunitats, sinó que les comunitats prosperen més mentre els estudiants aprenen. 2. En resoldre problemes de la vida real, els estudiants compromesos en l'aprenentatge i servei es troben en situació d'exercir el seu lideratge i responsabilitat. La ciutadania és quelcom que aprenem, no quelcom que adquirim per herència. Tot contribuint amb hores extraordinàries de servei productiu cada any, cents de milers de joves a tot arreu estan aconseguint fer moltes coses en les nostres comunitats. • La millora de l'escola i l'aprenentatge i servei requereixen formació permanent desenvolupament professional. Els programes exitosos d'aprenentatge i servei invariablement troben formes innovadores per avançar en el doble objectiu del desenvolupament professional dels docents i el desenvolupament curricular innovador. Aquest és el tipus d'aliança que a nivell local millorarà la qualitat educativa dels nostres joves. • La millora dels nostres centres educatius requereix la participació dels pares i mares i de la comunitat. L'aprenentatge i servei brinda tant als docents com als pares rols significatius en el guiatge als estudiants, en extendre ponts entre les competències acadèmiques de l'aula i les responsabilitats de la vida quotidiana. • La millora de les nostres escoles i instituts requereix la participació del sector privat i de tot el conjunt d'espectre de recursos de la comunitat. Empreses, organitzacions comunitàries, institucions religioses, centres d'esplai,institucions d'educació superior i de formació del professorat; cadascuna té un rol específic a jugar en l'enfortiment de les aliances entre el servei comunitari i la millora dels centres educatius. • La nostra és una nació multicultural, encara que formem un sol poble. L'aprenentatge i servei és un factor vital en el moviment per a la millora de les nostres escoles. La seva contribució és essencial per a facilitar la comprensió i el respecte entre uns i altres, a ajudar-los a saber exercir els seus drets i les responsabilitats de la ciutadania democràtica” A Amèrica llatina el concepte d'aprenentatge i servei s'ha desenvolupat força, especialment a Argentina. Mentre als anys 90 era una proposta pedagògica pràcticament desconeguda en aquest país, una estimació conservadora permetria afrimar que actualment és practicada per un mínim de 5.000 escoles (aproximadament un 13 % del total) i prop d'un centenar d'universitats. L'onada d'entusiasme en recuperar la democràcia l'any 1983 va produir un renovat creixement dels projectes solidaris a les escoles i a les universitats argentines. A mida que la situació econòmica i social va anar empitjorant, moltes institucions educatives es van plantejar desenvolupar projectes socials més complexos.En aquest marc, tot intentant atendre problemàtiques emergents de la comunitat, i encara que desconeixent el seu marc teòric i metodològic, moltes escoles “van inventar-se” l'aprenentatge i servei. La diferència bàsica entre el procés desenvolupat per Argentina i EEUU és que en aquest país d'Amèrica Llatina la iniciativa inicial de l'aprenentatge i servei la van tenir els centres escolars de primaria i secundària, mentre que als EEUU la iniciativa va ser més aviat de les universitats (Tapia,2002). Més recentment l'any 2002, es crea CLAYSS, el Centro Latinoamericano de Aprendizaje y Servicio Solidario per tal de promoure l'aprenentatge i servei en aquesta àrea i el govern Kircher el 2003 promou l'aprenentatge i servei a través del “Premio Presidencial Escuelas Solidarias”. Aquest suport institucional als programes d'aprenentatge i servei als EEUU i a Amèrica Llatina encara no tenen gaire ressó al nostre país, encara que entenem que d'una manera poc sistemàtica i segurament poc conscient hi ha molts centres del nostre entorn que desenvolupen iniciatives solidàries. D'altra banda, els projectes vinculats a les ciutats educadores entenem que suposen una línia de treball que en molts casos pot relacionar-se íntimament amb els projectes d'aprenentatge i servei. 1.2. L'aprenentatge i servei dins de les activitats solidàries L'aprenentatge i servei s'ha de saber situar en el gran conjunt d'iniciatives que podríem qualificar de solidàries i que fan els centres escolars cada vegada més. En el nostre context educatiu és fàcilment constatable que des de les escoles, instituts i universitats cada vegada van incrementant-se més les iniciatives solidàries, però moltes d'elles són puntuals, paraleles al currículum , asistemàtiques i sense una avaluació formal dels aprenentatges realitzats. En elles, el concepte d'ajut preval sobre el de la reflexió metacognitiva entorn les tasques desenvolupades. Per això entenem que d'antuvi el que cal fer és destriar i identificar ben bé el que suposa un projecte d'aprenentatge i servei, d'entre els diferents tipus d'iniciatives solidàries. En aquest sentit, es reconeixen quatre tipus d'activitats solidàries (Tapia,2001): • Activitats de treball de camp , són aquelles activitats que poden tenir incidència en l'entorn i en la pròpia comunitat només en la mesura que l'entorn i la comunitat són l'objecte d'estudi. • Iniciatives solidàries assistemàtiques , es caracteritzen per la seva intencionalitat solidària, però generen molt poca o cap integració en l'aprenentatge formal. La qualitat del servei a la comunitat és puntual i té escasses possibilitats de generar solucions a un problema social. • Iniciatives de Servei comunitari institucional , són aquelles que generen una estratègia efectiva de col·laboració amb la comunitat, però no sempre aquest aprenentatge s'integra transversalment amb els aprenentatges disciplinars. • Finalment, l'aprenentatge i servei ofereix simultàniament una alta qualitat de servei i un alt nivell d'aprenentatge. Els trets bàsics que el caracteritzen són: • Esta protagonitzat fonamentalment pels estudiants. • Es proposa atendre solidàriament una necessitat real y manifestada per la comunitat • Està planificada no només per atendre a la necessitat comunitària,sino també com estratègia per milllorar la qualitat dels aprenentatges escolars. En síntesi, l'aprenentatge i servei respon a una doble intencionalitat: la social i la pedagògica, que es retroalimenten i reforcen la relació entre educació i comunitat, en benefici de tots. S'encaixa en un model educatiu on la transmissió d'informació deixa de ser el més important i en canvi és fonamental potenciar les habilitats innovadores, l'autonomia i sobretot la responsabilitat comunitària dels ciutadans, per a què aquests sapiguin participar en la societat no sota criteris estrictament del be individual, sinó fent compatible els interessos individuals amb el benestar colectiu.
2. L'aprenentatge i servei des de la Didàctica de les Ciències Socials: el projecte Xarxa, TIC i Educació ciutadana L'aprenentatge i servei adaptat al nostre context l'entenem com una línia de treball interessant per desenvolupar des d'una perspectiva interdisciplinar als centres educatius, però sobretot creiem que pot tenir un interès especial per treballar des de l'àrea del coneixement del medi a Primària i de les Ciències Socials a secundària, vinculant-la a l'educació cívica o ciutadana. Des d'aquest àmbit del coneixement i des del nostre context universitari tractem de desenvolupar la línia de treball de l'aprenentatge i servei des de tres premisses: • Els projectes d'aprenentate i servei formen part d'una concepció comunitarista de l'educació, on es planteja la necessitat que la cultura de la cooperació tenyeixi l'educació formal, on els alumnes aprenen no només atenent el seu objectiu curricular personal, sinó que el seu esforç escolar adquireix una revalorització social, donat que l'alumnat li veu la funcionalitat, el sentit, la conveniència i la comunitat, tant l'escolar com la local, li reconeix. Mitjançant els projectes d'aprenentatge i servei els centres docents s'obren a la comunitat en la que estan inscrits. Es canvia de manera substancial la relació entre escola i comunitat, els centres educatius es converteixen en nodes generadors de coneixement estratègic i de serveis a la comunitat . No des d'una perspectiva aïllada i puntual com es fa fins ara, sinó com una forma d'organització social de la comunitat on l'escola i l'institut no es contemplen tant com a serveis que xuclen energia de la comunitat, en molts casos pous de conflictes, sinó més aviat com uns generadors de nova energia per a la comunitat. Els projectes d'aprenentatge i servei s'han de veure per tant com uns potents instruments per educar la conciència social i com un mecanisme d'inserció social d'alumnes am risc de marginalitat, perquè com s'assenyala des de la vehemència d'aquest enfocament: ningú és massa petit , ni massa pobre, com per no tenir alguna cosa per oferir a la comunitat. • El procés de treball a l'aula en un projecte d'aprenentatge i servei s'organitza per tasques . Els alumnes són els actors del seu aprenentatge i treballen per proporcionar una alternativa a una necessitat real de la comunitat. En aquest sentit, considerem que pot tenir molt interès analitzar les potencialitats dels projectes d'aprenentatge i servei com a suports pedagògics amb els alumnes anomenats conflictius, amb risc de marginalitat social, o bé nouvinguts (aules d'acollida), o bé àdhuc poder plantejar com poden articular-se projectes d'aprenentatge i servei a fer en la pròpia comunitat educativa, per tal de resoldre aquests problemes. • Entenem que la introducció de les tecnologies digitals a l'educació pot fer-se des d'una perspectiva tècnica i individualitzada o més aviat potenciant la seva funció social i counitària. Des d'aquesta orientació entenem les TICs com a possibles facilitadors per al desenvolupament de projectes d'aprenentatge i servei , mitjançant les oportunitats i nous contextos que aquests suports brinden a l'organització de la informació (bases de dades), per a la intercomunicació (correu, messenger...) i el que és més important, com a nous escenaris comunicatius que estimulen la creativitat i la cooperació, tot vencent jerarquies i perjudicis socials. Però sovint el professorat no està format ni té el temps per poder guiar projectes d'interès social amb suport de TICs que podrien desenvolupar els alumnes.Es precisen recursos tecnològics, assessorament d'experts, i també assessorament didàctic per poder saber dissenyar la seqüència didàctica que requereix un projecte d'aprenentatge i servei. Per això, el deenvolupament de projectes d'aprenentatge i servei entenem que han de ser auspiciats per l'administració educativa, però no només per aquesta. Cal cercar moltes complicitats en els ajuntaments, les empreses, els sindicats, els mitjans de comunicació, entitats, la universitat etc....que permetin el desenvolupament de projectes d'aprenentatge i servei de qualitat, tant en el procés com en els resultats. Això exigeix un model territorialitzat, adaptat a cada context i on la formació continuada del professorat, la innovació i la recerca vagin de la mà en un projecte educatiu coherent. Des d'aquestes premisses, s'està organitzant el programa XARXA, TICs i educació ciutadana , al Vallès Oriental, en una primera fase o pla pilot (2004-2006) A continuació reproduim les pantalles bàsiques de la web del programa on s'informa dels objectius, les activitats previstes i dels components del consorci que s'ha format per endegar aquest programa que tracta d'afavorir el desenvolupament de projectes d'aprenentatge i servei en alguns centres de la comarca amb el suport de TICs. (reproducció de les 3 pantalles de la web) Conclusió: BIBLIOGRAFIA Biblioteca Digital de la Iniciativa Interamericana de capital Social, Ètica y Desarrollo del Bnco Interamericano de Desarrollo . FURCO,A.: http://gse.berkely.edu/research/sic/ PROGRAMA NACIONAL ESCUELA Y COMUNIDAD (2001). La propuesta pedagògica del aprendizaje-servicio. Actas del III y IV Seminario Internacional de Escuela y Comunidad. Secretaría de Educación Básica. Argentina. SERVICE-LEARNING 2000 CENTER, Stanford University,California, 1996. TAPIA, M.N. (2000): La solidaridad como pedagogía . Buenos Aires, Ciudad Nueva TAPIA, M.N. (2002): “El aprendizaje-servicio en América Latina”. A : CLAYSS. Aprender sirve, servir enseña . Buenos Aires 2002. Andrew Furco és el director del Service-Learning Research and Development Center de la Universitat de California-Berkeley (veure : http://gse.berkely.edu/research/sic/ ). Improving Our Schools and the Challege of Citizenship. A Declaration of Principes. Secretary of Education, Richard Riley-Corporation for National Service CEO, Eli Segal, Washington D.C.,June 22,1995. a WILLITS-CAIRN, R.KIELSMEIER,J.- NATIONAL YOUTH LEADERSHIP COUNCIL. Growing Hope, A sourcebook on integrating Youth Service into the School Curriculum. Minneapolis,MN,1995.p-10. |